Història

150 anys de les Falles de Xàtiva 1865-2015

A Xàtiva, la tradició de plantar falles ve, que es tinga referència escrita, des de 1865, any que a la Plaça de la Trinitat es va plantar el primer monument faller de la nostra ciutat, el qual feia al·lusió a la pesca de l’anxova per a d’esta manera satírica criticar un altre tipus de pesca comuna entre sexes masculí i femení. Portava per lema La Peixca de l’Aladroc sent el seu difusor a través d’un fullet imprés, amb una detallada explicació, l’industrial impremter i escriptor local Blai Bellver Tomás.

L’any següent, 1866 amb la falla i llibre titulat La Creu del Matrimoni es produïx la censura eclesiàstica d’aquest i la prohibició de ser plantada als carrers de Xàtiva, dictada a instàncies de l’Arquebisbe de València, pel Capità General de la zona. Este llibre va ser excomunicat i ordenada la seua retirada de la circulació. L’any següent va tornar a plantar-se falla en la Plaça de la Trinitat amb el lema Eclipses del Matrimonio, sent estes tres falles les que, a falta de més estudis i documents es consideren com les úniques realitzades al segle XIX a la ciutat de Xàtiva.

Al segle XX, tret d’una falla atípica a l’any 1922, que fou cremada al Bellveret, situat junt a l’ermita de Sant Josep en la costa del castell, que va ser confeccionada aprofitant la deteriorada Tortuga del Corpus, el moment de major esplendor d’esta festa a Xàtiva es produïx entre els anys 1932 a 1936 on any rere any va creixent el número de falles plantades i per tant de comissions constituïdes, arribant a comprendre tots els barris existents en la ciutat.

Amb l’arribada de la Guerra Civil es talla una línia ascendent de la festa fallera en la nostra ciutat. Així quan en 1941 es reinicia el costum de plantar-les, només una és la que es crema. Després a poc a poc tornarà a remprendre el vol aconseguint, a meitats dels anys quaranta, un prolífic número de comissions..

D’entre les falles que van incorporant-se a la festa a Xàtiva, cal destacar el 1946 de la Plaça del Mercat que aconseguix el primer premi, seguida de la de la Plaça del Cid -abans i després, Plaça de la Trinitat- que obté el segon. Les dos van ser construïdes per Antonio Grau Tomás.

Llavors, les falles es plantaven col·locant inicialment un llarg pi, ben fort, en el centre de la plaça per a fer l’equivalència de cavallet de hui, a qui se li anaven afegint, de dalt a vall, les distintes peces que configuraven a la falla, lligant-les a ell. Cal recordar que no existien les grans grues que hui s’utilitzen en el muntatge, així les bastides i les escales feien possible que es pogueren alçar, amb un esforç totalment manual estes falles, quedant llestes en una sola jornada . També és cert que no s’incloïen tantes escenes, ni ninots com es col·loquen ara.

Els ninots tenien el cos de palla, vestits amb roba de tela autèntica i les mans i la cara eren de cera, però no verge, sinò reciclada dels sobrants dels ciris de les esglèsies sobretot, la qual cosa produia que els dies de molta calor, quan el sol era fort i els raigs insolaven damunt la falla, pareixia que els ninos suaven al fondre’s facilment aquella cera.

Eren altres temps, amb altres tècniques que al pas dels anys aniran superant-se en bé i millora de la falla.

Els anys cinquanta comencen amb la falla de la Plaça de Sant Jordi, popularment anomenada de la Galera guanyant el primer premi, corria el 1951; era una falla en què l’artista per mitjans manuals feia moure lleugerament dos braços confeccionats de cartó i fusta que eixien de davall d’una reproducció del campanar de la Seu situat en la part alta de la falla. En aquells temps les plataformes o bases eren altíssimes respecte del nivell de terra.

L’any següent,1952, va ser l’any de la Falla Foc i Flama –la falla viatgera- de tan grat record entre els xativins de l’època, perquè va ser muntada damunt la plataforma d’un camió Chevrolet d’aquells temps, pels entusiastes promotors de la idea que pertanyien a la Música Nova, la qual tenia situat el local en el Mirabar, front a la porta de l’antiga església de Sant Francesc.

L’any 1959, en l’anomenada, llavors, Plaça de Tetuan -hui Porta de Sant Francesc- es planta una falla que obté el primer premi, realitzada per l’artista Morell i que porta per lema Foc i Flama com l’anteriorment citada, encara que no va tindre relació una comissió amb una altra.

Els anys 60 ens duen la incorporació de noves comissions de falla a la ciutat, que li donen una gran projecció. Açò és conseqüència de l’expansió que Xàtiva feia cap a la via del ferrocarril, amb noves edificacions plurifamiliars que condensen gran quantitat de veïns amb ganes de festa fallera. Així, el Barri del Carme, primer i l’Avinguda de la República  Argentina, que comença a plantar falla l’any 1965. La primera, el Barri del Carme, amb millors resultats que posteriorment ha aconseguit, ja que en 1962 obté el Primer Premi en falla així com el de Millor Ninot. La Falla República Argentina després d’un primer any de novícia, passa al següent, 1966, a guanyar el seu Primer Premi, la qual cosa ha repetit sistemàticament, amb uns i altres artistes.

Mentres unes comissions van creant-se, altres desapareixen com van ser els casos de la plaça de l’Españoleto que en 1966 que ve a cobrir el buit que deixarà la Falla de la Plaça de la Bassa (llavors anomenada del Caudillo) o la de la Plaça Benlloch que reemplaçarà a la de la Plaça Enríquez.

Altres, establides en llocs de llarga tradició en la plantada de falles com la Plaça de Sant Jaume -abans Màrtirs de la Revolució- venia fent-ho inclús en els temps de la II República Espanyola, amb algunes falles que es denominaven llavors de la plaça Méndez Núñez. Una altra falla amb alts i baixos quant a presències i absències en la seua història i que als últims anys ha arribat a consolidar-se, és la de la Raval que inclús ha guanyat primers premis en anys consecutius.

Comissions com les de Sant Feliu, Ferroviària, Selgas-Tovar i Molina-Claret apareixen posteriorment a les anteriorment citades, engrandint la família fallera xativina; unes amb més recursos que altres segons èpoques i circumstàncies, com per exemple Molina Claret que va aconseguir primers premis, com queda en la memòria de la gent l’any del grandiós xinés que ocupava tot el cos central del monument faller. Altres com a Ferroviària es recorden per aquelles belles falles res voluminoses però amb un toc d’acabat perfecte, realitzades per  Andreu Martorell, de Sueca.

Finalment als anys setanta apareix la falla Juan Ramón Jiménez als carrers de l’Hort de l’Almunia i de Dos Molins amb unes perspectives de futur que ja és una autèntica realitat per haver-se transformat en un gran potencial de fallers degut la gran densitat demogràfica de la zona. Manté així primers llocs en els distints guardons que s’atorguen. Posteriorment apareix Abu Masaifa que no acaba de prendre la força que un barri tan poblat com el seu pressuposa. La comissió fallera nº17 que es va incorporar a l’espectre festiu xativí va ser la de l’Avinguda de la Murta-Acadèmic Maravall, amb ganes i joventut que la estan duent sens dubte a la seua consolidació i a aconseguir grans metes sobretot en allò que es refereix a programar les nostres més genuines tradicions com són les danses i les paelles. La penúltima comissió en constituir-se a la ciutat ha estat la de la Falla Passeig-Cardenal Serra que ocupa un espai físic junt a les edificacions entre el Camp de Futbol de La Murta i el Passeig del Ferrocarril, també constituida inicialment per gent jove en gran mida provinent d’altres comissions on es formaren dins la festa fallera. I finalment, l’ultima comissió en construir-se aquest mateix any 2014 ha sigut la Falla Corts Valencianes, que ocupará un espai físic entre les noves edificacions de la zona oest d’expansió de la ciutat entre els jardins palasiet i la vía del tren.

La Junta Local Fallera, és l’entitat que aglutina i coordina l’activitat comuna de les 19 comissions existents a Xàtiva, el precursor de la qual va ser inicialment el Comité Central Faller que es va constituir per primera vegada a la ciutat socarrada a l’any 1933 sota la tutela de l’Ajuntament de l’època. Després d’alguns va-i-vens al seu periple pels anys quaranta i cinquanta s’ha consolidat actualment amb el patrocinament econòmic i la tutela de l’Ajuntament, l’Alcalde del qual ostenta el títol de president nat de la dita Junta, sent triat pels presidents de les comissions qui és el President Executiu, tot açò entre persones amb l’alta fallera en vigor.

Les falles que es planten en la via pública són 19 grans i les seues corresponents infantils, el que ens suma un total de 38, corresponents a les 19 comissions falleres locals i en alguns anys se suma la falla municipal de l’Ajuntament que gestiona la Junta Local Fallera de Xàtiva. També els col·legis de la ciutat realitzen la seua festa en to menor, construint les seues pròpies falles amb actes dissenyats per a l’ocasió, igual que ho fan les associacions de pensionistes i jubilats; tot això ens dóna constància de com està d’arrelada la festa de les falles en la societat xativina.

El programa oficial que es dissenya per a tot l’any i principalment per als dies de la setmana fallera és d’allò més variat: campionats esportius, de jocs de saló, Mig Any Faller, Concurs de Teatre, Rallye Humorístic, Condimentació de Paelles, actes de les presentacions de les distintes falleres majors, cavalcades, desfilades, actuacions musicals, ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu, Setmana Cultural Fallera amb exposicions, conferències, projeccions, concerts, etc.,  tot finalitzant amb la cremà de les falles, acte que deixa pas a un nou cicle, i així un any rera d’altre.