En 1.973 un grup de treballadors de RENFE, tots ells amb destí en la nostra ciutat, va tenir la idea de formar una nova comissió fallera. Naix així la falla Ferroviària de Xàtiva, que ja des dels seus orígens es va agermanar amb la seua homònima en València.

L’acollida de la falla, malgrat les dificultats sorgides, fou tot un èxit. Prova d’això és el fet que part dels diners recaptats es van destinar al pagament de la vestimenta de tots els membres de la comissió.

Com a curiositat assenayalar que la primera seu social de què va disposar la falla fou un vagó ferroviari, molt d’aord amb el seu nom i el seu origen. Es tractava d’un vagó de mercaderies abandonat en una via morta del moll de l’estació. Aquest improvisat casal allotjava tant les reunions setmananls dels divendres com els sopars i balls de la setmana gran fallera. tota la vida social de la comissió es desenvolupava al seu entorn. Era tan gran l’estima que molts fallers li teníem, que en les llarges nits de festa acabàvem dormint al seu interior. Per a tal cosa havíem d’abillar-nos amb l’uniforme oficial: la manta fallera, és a dir, una manta usada foradada en el centre a manera de ponxo. Per desgràcia, el fi del vagó fou tràgic: un incendi intencionat va acabar amb ell i va fer que cremara com una falla.